Ja portem dos dies: el primer ja ho sabeu, el viatge i amb la inestimable ajuda de la familia que ens acull a casa seva.
Com n’és de fácil i agraït poder tenir aquest suport!.
Hem descansat, fet migdiada, esperat a la Carol, refer i repassar per darrera vegada la motxilla, dormir amb tot a punt per a sortir ben d’hora.
I certament era “ben d’hora, ben d’hora”!…a les 5:30 ens han despertat i vint minuts després, ja caminant hem vist clarejar i fer-se de dia.
No hem estat els únics en caminar a aquestes hores.
Hi ha molts més que fan el que fem nosaltres: hem conegut un argentí, hem vist nens petits acompanyats dels seus pares en bicicleta, hem descobert molts poblets molt petits dels que mai abans haviem sentit el nom.
Ens ha acompanyat l’olor a Galícia: herba fresca, bosc humit, vaques, cases, pobles…
El paisatge és impresionant…i al final un poble després del pont amb vistes al pantà amb una esglèsia que és com un castell amb torres i almenes. Ens han explicat que havia estat hospital de l’ordre de Sant Joan de Malta.
Hem trobat l’alberg, ens hem dutxat i hem anat a dinar un menú de dos plats i postres: triem tarta de Santiago i brou gallec….altres més clàssics han escollit els espagueti i gelat de postres…demà potser será a l’inrevés.
I després…migdiada!.
Alguns han fet present les sensacions de llevar-se a les 5:30: “em volia morir”, “em preguntava què faig jo aquí…” i tot pensant que també demà será aviat…s’ha fet el silenci!.
Dues hores més tard, descoberta del poble i bany al pantà….tot és de debò una nova experiencia i una nova aventura!.
Descoberta del poble, saber que hi ha altres grups, com un grup dels maristes de les Corts i sopar…avui un bon plat d’amanida de pasta…amb molta pasta i una mica d’amanida.
A Portomarin avui están de festa.
Tenim música a la plaça i també volem saber què s’hi cou…però l’alberg tanca aviat i encara hem hagut de fer un repàs de peus i musculatures…bona nit!. Demà hi tornem!!.
Són les 10:15 i ja dormim!.
Esplai el Drop 