Des del Camiño de Santiago – 30 de juny

Avui dos fets ens han marcat el dia: l’aniversari de la Maria i els desnivells del camí.

Ahir la festa de Portomarín es va anar perllongant fins entrada la nit i entre la música del ball a la plaça i els roncs dels que van poder dormir, ha costat agafar el son.

Tot i això no ha costat aixecar-nos i caminar des de bon matí.

Ben aviat ha començat el desnivell; una pujada des del riu i que s’anava perllongant durant molta més estona del que voldríem.

Hem mirat de trobar-nos en el camí per a fer els darrers cinc quilòmetres tots junts, amb la Carol i la Marta.

Sembla mentida, però tot i els telèfons, costa de trobar-nos en el mateix punt en el mateix moment. Quan ho hem aconseguit ja havíem vist passar molts i molts caminants de totes les edats i parlant tots els idiomas.

Avui feien cara d’estar més cansats. Els quilòmetres i els desnivells es noten i si toca baixar, els genolls i les cames també ho noten.

Cap a migdia una mica de pa amb fuet ha ajudat a pasar la gana mentre feiem cua per a entrar a l’alberg. Dutxa, cambiar-nos de calçat i amb la furgo hem anat a buscar el lloc per a dinar.

Sembla que ho hem encertat: uns plats ben plens de pasta amb salses ben cuinades i el·laborades, o paella ha estat el que hem escollit de primer; i de segon bistec o raxo amb unes patates fregides boníssimes!.

El postre més escollit ha estat tarta de Santiago i altres han triat tarta de formatge, de xocolata, d’orujo o prèssec en almíbar. No ens ho hem pogut acabar tot!.

Tots hem descansat, fent la migdiada. La Carol ens ha despertat tot demanant que féssim un somriure. No ha estat difícil: teníem un pastís esperant-nos i les espelmes de l’aniversari.

Hem cantat (desafinant) la cançó del Super Tres en el menjador de l’alberg, la Maria ha bufat les espelmes i ens hem repartit la meitat d’un pastís també boníssim.

Ha tocat anar a comprar. Hem decidit sopar amanida de llenties amb tonyina i meló de postres….però a la botiga també hi havia xuxes i donuts…i clar…no sempre podem resistir la temptació.

A la tornada hem jugat a cartes i a adivinar personatges famosos….s’ha fet curt!.

Sopar a la fresca, molta fresca, gairebé congelats!.

Altres grups també ho feien: els dels maristes de Barcelona i el grup dels de Madrid. Els comentaris més habituals durant el nostre sopar han stat sobre els nois i les noies dels altres grups….ens hi fixem!.

Quant a eldrop

Esplai el Drop Riera d'Horta, 51 bis - 08027 Barcelona
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.