Avui hem passat l’equador. Els indicadors ens diuen que estem a uns cinquanta quilòmetres de Santiago.
Ens ha plogut: pluja fina, que no impedeix de caminar i de seguir avançant, però que també va mullant. Una ocasió per a posar-nos les capelines.
Demà els pronòstics també diuen que ens plourà. Potser no cal pensar-hi: ja veurem!.
L’etapa d’avui ha estat més curta i s’ha fet molt bé. No hi havia gaires desnivells i molta, molta gent caminant.
Una samarreta tenia escrit “Mai caminaràs sol” i és ben cert. En el camí també es troben moments per a compartir experiències d’altres que venen de més lluny o fa més temps que caminen.
Avui un senyor ens explicava que havia començat a Bèlgica quan era abril i des d’aleshores camina, un altre va començar a Roncesvalles fa ja un mes.
I així experiències i vivències del camí que es van explicant i compartint.
Avui ens hem quedat a Melide: els altres grups amb qui ja ens haviem fixat han seguit més endavant….coneixerem altres grups i altres persones.
Melide és una cuïlla de camins i carreteres, té la creu de terme més antiga de Galícia.
I també es coneguda per les seves “pulperies”. N’hem tastat unes tapes tot demanat que no fossin gaire picants. Hem menjat i això no ens ha tret la gana de dinar.
La tarda l’hem passada descansant i una passejada per el poble amb l’excusa de comprar el sopar. Ens ha agradat partir una síndria.
El darrer missatge que hem rebut diu “Encara és de dia i ja estem dormint”. Demà volem llevar-nos més d’hora ja que l’alberg sembla que té poques places i cal arribar d’hora.
Bona nit!
Esplai el Drop 