Bona tarda, avui escrivim des de O Pedrouzo, però per dificultats de connexió, el text ha estat redactat i ara el publiquem des de Barcelona. Estem en contacte. A l’esplai les tradicions són tradicions i més d’un deu estar esperant la crònica d’avui.
L’etapa avui ha estat molt llarga, comptàvem els quilòmetres fets, i quan crèiem que estàvem apunt d’arribar, un rètol diu que encara queden 3 quilòmetres més, s’han fet llargs aquests darrers, no acabàvem d’arribar. Ho hem aconseguit!
Hem passat per camps de correu i hem travessat la carretera unes quantes vegades, seguint les indicacions del camí. Fins i tot quan el camí ens ha allunyat uns centenars de metres de l’alberg.
Esperant que obrissin hem pres un suc de fruita i ens hem refet, ens hem recuperat una mica. A l’alberg ens han posat en un grupet de quatre lliteres, molt bé. Ens cuiden com a l’esplai.
Després de la ben merescuda dutxa hem dinat amb molta gana i en abundància, tot boníssim, els plats han quedat ben buits, els postres de 3 xocolates una delícia. Ens hem atipat com a lladres, el camí ens desperta la gana.
Hem fet una migdiada molt llarga, un parell d’hores, d’aquelles migdiades “de pijama i orinal”, fins les 6 de la tarda.
Ens hem acostumat a llevar-nos d’hora, a fer la migdia i també a sopar d’hora, tot serà que quan arribem a Barcelona, a casa, vulguem mantenir aquest ritme, o ens entrarà la mandra?. El que fa viure en grup el compromís d’un objectiu a aconseguir!!.
Queda poc, vint quilòmetres i estarem a Santiago, tenim ganes d’arribar-hi, ens han promès una pizza i podeu comptar que se’ns anirà fent present al llarg del camí.
Estem sopant i aviat anirem a dormir. El camí de les estrelles, el camí de Santiago ens espera. Bona nit. Hi haurà conte? L’escoltarem sencer?. De moment tenim “sugus”. Ens adormirem abans. Bona nit i bon camí.
Esplai el Drop 