Hem arribat.
El camí ha tingut varietat: hem vist aterrar un avió, hem cantat “o sole mio” als italians, ens hem fet fotografies al Monte do Gozo.
Molt motivats per a arribar: corrien a les pujades!.
La Carol ha acompanyat l’entrada “èpica” a Santiago. Han volgut portar les motxilles fins al final, a la plaça del Obradoiro.
Hem arribat amb sol i després de caminar per les carreteres i carrers que porten a la ciutat no hem sabut fer altra cosa que quedar-nos asseguts al mig de la plaça, com feien altres grups.
Hem deixat per a la tarda (o el vespre, o demà….?) entrar a la catedral i fer-nos signar les compostel·les. Segurament el cansament i la gana ja són raons suficients com per a aparcar aquestes visites.
Ens havien recomanat un restaurant, molt a prop, a la ciutat antiga. I molt bé!
Molts hem escollir fideus amb cloïses i els que no croquetes casolanes.
El segon plat xurrasco, pollastre o escalopa….buf!. Ben abundant i gustós!. I més tarta de Santiago de postres; aquesta vegada ens l’han servida amb nata acompanyant.
Hem agafat de nou les motxilles i cap al col·legi de La Salle de Santiago.
Així, doncs, “de Salle a Salle”. Tenim espai i dutxes i lavabos al poliesportiu.
Ara toca migdiada i després a la descoberta de la ciutat tot sentint el so de gaites i si pot ser també alguna tuna.
La pizza no la perdonarem!.
Hem arribat. Ho hem fet.
Ja no sabem res del cansament i ja comencem a confondre llocs i anècdotes; sovint comentem on vam parlar amb algú, on vam menjar alguna cosa que recordem i moltes vegades ens cal forçar le memòria per a saber el nom del lloc on va passar.
Ha estat una mica més d’una setmana però sembla que hi ha un abans i un després.
L’experiència val la pena!.
Esplai el Drop 