El text de Petits-Petits a la vetllada de Nadal

FET I AMAGAR

Expliquen que una vegada es van reunir tots els sentiments i qualitats de les persones.

Quan l’ AVORRIMENT havia badallat per tercera vegada, la BOGERIA com sempre tan boja els va proposar:

–          Juguem a fet i amagar?

La INTRIGA va aixecar la cella intrigada i la CURIOSITAT sense poder contenir-se va preguntar:

–          A fet i amagar? I com es juga?

És un joc – va explicar la BOGERIA – en el que jo em tapo la cara i començo a comptar fins a un milió mentre la resta us amagueu, i quan jo hagi acabat de comptar el primer de vosaltres que jo trobi ocuparà el meu lloc per continuar el joc.

L’ENTUSIASME va ballar influenciat per l’EUFÒRIA, l’ALEGRIA va donar tants salts que va acabar convencent el DUBTE, inclús l’APATIA a qui mai l’interessava res.

Però no tots van voler participar… la VERITAT va preferir no amagar-se. Per què? Si al final sempre la trobaven.

–          Un, dos, tres… – començà a comptar la BOGERIA.

La primera en amagar-se va ser la MANDRA que, com sempre, es va deixar caure amb la primera pedra del camí; la FE va pujar al cel i la ENVEJA es va amagar darrere l’ombra del TRIOMF que amb el seu propi esforç havia aconseguit pujar a la copa de l’arbre més alt.

La GENEROSITAT, tant generosa com sempre, va ajudar a trobar un bon amagatall per a la BELLESA, la TIMIDESA, la VOLUNTAT i la LLIBERTAT, de manera que van trobar refugi darrere d’un raig de Sol.

L’EGOISME, en canvi, va trobar un lloc molt bo des del principi, ventilat, còmode… però només era per a ell. La MENTIDA es va amagar en el fons dels oceans (mentida, en realitat es va amagar darrere l’arc de Sant Martí).

La PASSIÓ i el DESIG en el centre dels volcans. L’OBLIT… es va oblidar on es va amagar… però això no és el més important. Quan la BOGERIA contava 999.999, l’AMOR encara no havia trobat lloc per amagar-se, ja que tot estava ocupat… fins que va veure un roser i va decidir amagar-se entre les seves flors.

–          Un milió!!! – va contar la BOGERIA i començà a buscar.

La primera en aparèixer va ser la MANDRA, només a tres passos d’una pedra.

Després es va sentir la FE discutint amb Déu, en el cel sobre els astres i els estels.

A la PASSIÓ i el DESIG se’ls va sentir vibrar en els volcans.

En un descuit va trobar la ENVEJA i, clar, puc deduir on estava el TRIOMF. A l’EGOISME no va haver ni de buscar-lo. Ell mateix va sortir disparat des del seu amagatall que havia resultat ser un niu de vespes.

De tant caminar va sentir set i en apropar-se al llac va descobrir la BELLESA, amb el DUBTE encara va resultar més fàcil, ja que se’l va trobar assegut sobre una tanca sense decidir encara en quina banda amagar-se.

Així els va anant trobant a tots: el TALENT entre l’herba fresca; l’ANGOIXA en una cova fosca; la MENTIDA darrere de l’arc de Sant Martí (mentida, si ella estava en el fons del oceà); i fins i tot l’OBLIT que se li havia oblidat que estaven jugant a fet i a amagar. Però només l’AMOR no apareixia per enlloc.

La BOGERIA va buscar darrere de cada arbre, a sota de cada riu del planeta, en el cim de les muntanyes… i quan estava donant-se per vençuda va veure un roser i les roses. Va començar a moure les branques, quan de sobte un dolorós crit es va sentir: les punxes havien ferit els ulls de l’AMOR. La BOGERIA no sabia que fer per disculpar-se: va plorar, va pregar i va demanar perdó.

Des que per primera vegada es va jugar a “fet i a amagar” a la terra: L’AMOR ÉS CEC I LA BOGERIA SEMPRE L’ACOMPANYA.


Quant a eldrop

Esplai el Drop Riera d'Horta, 51 bis - 08027 Barcelona
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.